la interior bodega
espai de flux
c/ferlandina 34 (zona macba)
08029 bcn

obert al públic de dijous a dissabte de 18 a 20 h
altres hores concertant visita
tel 933 189 554 creart@menta.net

sibil·la
nora ancarola
marga ximénez
del 29 de gener al 28 de febrer

sibil·la
els mites es mantenen inalterables, mentre al llarg dels segles varia contínuament la seva forma, la seva interpretació. i és en aquesta contínua transformació narrativa on s¹oculta el sentit últim del seu significat. en el seu origen el mite és revelació, i com a revelació el mite de les sibil·les (que alhora revelen) és la materialització de la revelació mateixa, corpus de la epifania.

encara que inclinat al raciocini, l¹esperit grec reconeixeria els límits de l¹intel·lecte dipositant en la figura de les sibil·les l¹enigma de tots els misteris. aquesta responsabilitat deixava exhaustes aquestes dones, impossibilitant-les per a complir qualsevol altra funció. abandonada al somni, la sibil·la de delfos despertava en plors per a tornar al viatge dels sentits tan bon punt se la reclamava. la sibil·la de cumas vagava condemnada per la seva consciència , envellint quasi eternament atresorant només un desig: el descans que li proporcionaria la mort. perquè el desig de mort acompanya freqüentment a aquestes sacerdotesses de zeus, dotades alhora que maltractades pels déus, per haver assumit fidelment el paper assignat per ells mateixos, mantenir la puresa i així ser receptacle impol·lut de la memòria col·lectiva.
la historia de les sibil·les sembla reflectir la incapacitat de reconèixer-nos en el misteri de l¹oblit.
segons emilio lledó, la nostra història contemporània és la invitació a la desmemòria perquè tenim por a l¹experiència, a l¹aprenentatge, és a dir, al escarment; submergint-nos amb l¹oblit en la font de la mort, l¹absència y el buit.
el mite de la sibil·la transcendeix el temps i ens arriba de la mà de l¹esperit d¹allò perdut com el mite d¹un saber organitzador de la memòria, el record de l¹ètica i de la veritable revelació: el present és aparença, el passat experiència i el futur només depèn de la nostra lúcida comprensió.

nora ancarola

agraïments: rosa maria aguadé (cantant) / margarita ancarola / angelina gracia marteles / julia kulisevsky plaza (veu infantil) / sergio lanzarote (ass. so) / eleonora regueira / ignacio regueira (ass. fotografia) / maite sánchez (ass. vídeo) text: modelos de moda y belleza: consumidor consumido. elsa plaza. música: hildegarda von bingen

casi en silencio
³en lo hondo no hay raíces, hay lo arrancado: vacío que habita para escuchar, para decir, para volver a traicionar sin traicionarse: volviendo, confesando, sufriendo y otra vez volviendo a beber de su propia sed. aprendiendo que es la copa vacía lo que permanece, no lo que vertimos en ella: la poesía, no el poema²

hugo mujica

hugo mujica (buenos aires 1942) és un dels màxims exponents de la poesia argentina i referent mediàtic al seu pais. amb estudis en belles arts, antropologia ,filosofia i teologia, va formar part en la comunitat artística de nova york durant els anys seixanta i va compartir el mateix gurú amb allen ginsberg. després d¹una estada de set anys a la mateixa trapa que tomas merton, va començar a escriure. la seva obra literària és de difícil classificació, movent-se fonamentalment entre l¹assaig i la poesia. entre els nombrosos títols que ha publicat, a espanya han estat: la palabra inicial (1995), poéticas del vacío (2002) i flecha en la niebla (1997) ( tots tres a trotta), i para albergar una ausencia( 1995), noche abierta (1999), sed adentro( 2001) i aquest gener del 2004: casi en silencio (tots ells a pre-textos). d¹alguns poemes d¹aquests darrer llibre en farà una lectura poètica a la interior bodega.