MON VOYAGE
(Conte bref d'un raconteur)

C'est une façon de parler dire "mon voyage", quand seulement c'est part de ma trajectoire vitale.
Si je me rappelle bien, le début commença un printemps du siècle passé (de notre calcul local (celui de "ici et maintenant.....) et, même que je conserve quelques souvenirs de cette époque, actuellement ils sont déjà très imprécis. Un philosophe aurait laissé écrit que ".... pour être heureux, il faut avoir mauvaise mémoire....", a quoi j'ajoute, humblement, " et désir d'oublier"; mais beaucoup de fois ce n'est pas possible.

C'est meilleur compartimenter l'information qui configure nos souvenirs, dans ce que l'on appelle "clusters", et essayer de la repartir entre plusieurs secteurs, a savoir et par ordre d'importance, ce qui est vital, indispensable, l'important,
le nécessaire, l'accessoire et le pas relevant. L'information des processus automatiques, celle qu'en soi même est vitale, vient déjà mise en paquet dans les chips Ram&Rom. Une fois compartimentée, il en vient plus facile d'utiliser l'information basique, et continuer l'accumulation de nouvelle information, la quelle il reste seulement de les classer dans les "clusters" appropriés. Mais ce procès, continu, a besoin d'une politique très claire et bien définie de "enregistrement et effacement" parce qu'il y à risque de "perdre information" pendant ce processus. Il faut aussi veiller continuellement (si la "mémoire" n'est pas expansible) au volume total d'information pour éviter le phénomène du "débordement" de l'information. C'est important avoir un bon niveau de "caché" et de "buffer". Quand l'excès d'information pourrait mettre en danger l'agilité des processus de récupération et classement, et la mémoire soit insuffisante et non-expansible, il faudra faire un "vidange" sélectif. Néanmoins, il faut planifier très
attentivement ceci, parce que nous sommes tous, j'ai dit tous, sujets à la "première loi de Murphy", celle qui dit que "…quand quelque chose peut aller mal, c'est sur d'aller mal…". Alors, yeux pleins ouverts ! Il faut enregistrer très bien la parole "irrécupérable" (processus irréversible), et avoir totalement compris tous ses sens, car il en-à plusieurs.
Il faut se rappeler, pourtant, de faire régulièrement la defragmentation de l'information, la quelle pendant le cours du temps et les processus continués d'enregistrement et effacement, les montages et démontages de logiciel, il devient plus ou moins disperse, selon le cours du temps et notre niveau d'incurie.

Au début, juste sortir d'usine, j'étais très bien équipé -pour l'époque-, même de "dur" que de "doux". Mes périphériques d'entrée et sortie étaient optimaux et ses profiles étaient parfaitement calibrés. Les réglages de voltage et impédance étaient les correctes; la source d'alimentation, précise, et le système de ventilation et dissipation de la chaleur, adéquats. Mais tout devient usé et, actuellement, je continue à fonctionner merci a des éléments remplaçables, interchangeables /expansibles: on m'a déjà "amélioré" quelques parts plusieurs fois, jusqu'au maximum, mais, malheureusement, au sujet de la vitesse de chronomètre, il n'y rien à faire.

La "Mother Board" --la Mère de toutes les choses-- ne supporte pas qu' on lui change le chip de son "filleul". Il reste l'option de changer la "mère", mais ça ne serait déjà plus la même ligne génétique. Quelque jour la "Mother" Board fera "…puffffff…", et il y aura un "Maelström" de gros calibre, qui me portera au final de ce voyage, et commencera un autre, pleinement subtile, jusqu'être absorbé par un "black Hole" de ceux qui peuplent notre univers visible / invisible, las-bas ou, une fois surpassé "l'horizon d' événements", toute l'information accumulée, mon information, sera avalée, triturée, transformée, assimilée et digérée.
Et, au bout de certain temps (non mesurable avec notre échelle espace-temporelle), elle sera reformulée, mise en ordre et finalement expulsée "ex-novo" (à nouveau) a l'univers (celui-ci ou un autre), pour suivre ce processus ad- æternam.

Comme ont laissé dit les grands Maîtres… "tout persiste, ce qui est, ne peut laisser d'être. Tout ce qui fut, demeure". Peut-être transformé, mais il persiste.

vers le haut

MI VIAJE
(Breve cuento de un cuentista)

Es una manera de hablar al llamar "mi viaje" lo que únicamente es parte de mi trayectoria vital.
Si no recuerdo mal, se inició en una primavera del siglo pasado (de nuestro computo local del "aquí y ahora"...) y, aunque conservo algunos recuerdos de aquella época, actualmente ya son imprecisos. Algún filosofo dejó escrito que "...para ser feliz hay que tener mala memoria...", a lo que añado, humildemente, "y ganas de olvidar"; pero muchas veces no se puede.

Es mejor compartimentar la información que configura los recuerdos, en eso que llaman "clusters", y procurar distribuirla en varios sectores, a saber por orden de importancia, la vital, la imprescindible, la importante, la necesaria, la accesoria y la irrelevante, para luego comprimir toda la información accesoria e irrelevante. La información de procesos automáticos, la que en si misma es vital, ya viene empaquetada en los chips Rom & Ram.
Una vez compartimentada, resulta más fácil emplear la información básica, y seguir acumulando nueva información, la cual sólo hay que colocarla en los clusters correspondientes. Pero este proceso, continuo, requiere una política muy clara y bien definida de "grabación y borrado", porque existe el riesgo de "perder información" durante el proceso. También hay que vigilar continuamente --si la memoria no resulta expandible--, el volumen total de información para que no se produzca un fenómeno de desbordamiento de la información. Es importante tener un buen nivel de "caché" y de "buffer". Cuando el exceso de información ponga en riesgo la agilidad de procesos de recuperación y archivo, y la memoria sea limitada y no expandible, se deberá proceder a un "dumping" selectivo. Pero hay que planificarlo muy bien, porque todos, digo todos, estamos sujetos a la "primera ley de Murphy", la cual dice que..."cuando algo puede ir mal. , es que irá mal". Así que mucho ojo. Hay que grabar muy bien la palabra "irrecuperable" (proceso irreversible) y tener enteramente comprendidos sus sentidos, ya que tiene varios...
No hay que descuidar, asimismo, efectuar periódicamente la desfragmentación de la información, que con el paso del tiempo y los procesos continuados de grabado y borrado, instalación y desinstalación, queda más o menos dispersa según el paso del tiempo y nuestro nivel de incuria.

Al principio, al salir de la fabrica, estaba muy bien equipado --para aquella época--, tanto de lo duro como de lo suave. Mis periféricos de entrada y salida eran óptimos y sus perfiles estaban excelentemente calibrados. Los ajustes de voltaje e impedancia eran los correctos; la fuente de alimentación precisa, y el sistema de ventilación y disipación de calor, eficaz. Pero todo se desgasta, y actualmente sigo funcionando gracias a elementos reemplazables, sustituibles / expandibles: Ya me han "mejorado" varias partes varias veces, hasta el máximo, pero, desafortunadamente, para la velocidad de reloj no hay nada que hacer.
La placa madre --la Madre de todas las cosas-- no soporta que le cambien el chip de su "hijito". Queda la opción de sustituir la "madre", pero ya no sería la misma línea genética. Cualquier día la placa Mother hará ".... puffff..." y se producirá un "Maelström" de cuidado que me conducirá al final de este viaje, y se iniciará otro, totalmente sutil, hasta ser tragado por algún "Black Hole" de esos muchos que pueblan nuestro universo visible / invisible, allí donde, una vez superado el "horizonte de sucesos", toda la información acumulada, mi información, será engullida, triturada, transformada, asimilada y digerida. Y, al cabo de cierto tiempo (no medible con nuestras escalas espacio-temporales), será reformulada, reordenada y finalmente expulsada "ex-novo" (de nuevo) al universo --este u otro-- para que siga el proceso ad-æternam.

Como han dejado dicho los grandes Maestros..."Todo permanece; aquello que es, no puede dejar de ser. Todo lo que fue, perdura ". Quizás transformado, pero persiste.

arriba

MY TRIP
(A short story of a storyteller)

It's only a way to speak to call "my trip" what is only a bit of my vital trajectory.

If I can remember well, the beginning was a spring in the past century (of our local time account, (of the "here and now…) and, although I keep some remembrances from that period, at present they are already very imprecise. A philosopher left written that "…to be happy, thou should have very bad remembering…", to which, humbly, I would ad "and deep wishes to forget"; but not ever is possible.

The better is to partition off the information that configure our records, in what is called "clusters", and to try to split between various sectors, to know, and by order of significance, what is vital, essential, important, necessary, accessory, and what is irrelevant. The information of the automatic routines, the vital one's already comes packed into the Ram&Rom chips. Once compartmented, it's easy to use the basic information, and to keep on with the accumulation of information, which only has to be classed in the appropriate "clusters". However, this continuous course of action needs a very well defined and clear policy of "recording and erasing" because there is a high risk of "lose of information" while running this process. The total volume of information (if the memory size is not expandable) should be put under very close surveillance to avoid the phenomenon of information "overflowing". It's important to have a good level of "caché" and "buffer" to cope with. When the excess level of information could compromise the speed of retrieval and filing process, and the memory would be in shortage and could not be expanded, a selective "dumping" should be run.
Notwithstanding, a very careful planning has to be done, since we are all, I said everyone, subject to the Murphy's first law, the one that says "… when something can go wrong, it will go wrong…". Hence, keep eyes wide open!
The word "irrecoverable" (irreversible course) must be deeply recorded, and should be understood in all its meanings, since it has many.
Therefore, it should be remembered to carry out on regular basis the defragmentation of the information, because through the continuous recording and erasing and the installing and uninstalling soft, it becomes more or less disperse upon the time course and through our own negligence.

At the very beginning, just released from the factory, I was very well outfitted
-for those times-, with "hard" and "soft. My input and output peripherals were well balanced, and their profiles were duly calibrated. The voltage and impedance were properly adjusted and the supply, accurate, and the fan and heath dispeller, suitable.
However, all becomes used up, worn out, and nowadays I keep running thanks to substitutes, replacements / expandable parts: They have already improved my performance providing me with news parts several times, until reaching the maximum output, but, unfortunately with relation to the clock speed, there is nothing to make.

The "Mother Board" --the Mother of all things-- doesn't allow that they substitute the chip of her "small child". There is another option, to substitute the "Mother", but this way will cut off the genetic line, and it will not be the same. Any day the " Mother Board " will do "…puffffff…", and then will happen a large-bore "Maelström", which will drive me to the end of my trip and, then, will start a new one, absolutely subtle to thin down to perfection, until being gobbled up by a "Black Hole", one of these that are dotting our visible /invisible universe, and there, as soon as surpassing the "horizon of events", the whole gathered information, my information, will be swallowed, crushed-grinded, transformed, assimilated and absorbed.
And, some while later (a time not measurable with our space-temporary scales), it will be reformulated, put in due course and finally expelled "ex-novo" (anew), to the universe (in this one or another), to follow the process ad-æternam.

As the High Masters left said… "Everything persists, what it is cannot let it be. All what was once, forever is". Maybe transformed, but it persists.

Top

EL MEU VIATGE
(Comte breu d'un contista)

Es una manera de parlar el dir "el meu viatge" lo que solament es part de la meva trajectòria vital.
Si no ho recordo malament, es va iniciar en una primavera del segle passat (del nostre còmput local, el de "aquí i ara"....) i, tot i que conservo alguns records d'aquella època, actualment ja son imprecisos. Algun filòsof va deixar escrit que "per a ser feliç, cal tenir mala memòria...", a lo que afegeixo, humilment, "i desig d'oblidar"; però moltes vegades no es pot.

Es millor compartimentar la informació que configura els nostres records, en allò que en diuen "claustres", i procurar distribuir-la en varis sectors, a saber i per ordre d'importància, la vital, la imprescindible, la important, la necessària, la accessòria i la irrellevant. La informació de processos automàtics, la que en si mateixa es vital, ja ve empaquetada en els xips Rom & Ram. Una vegada compartimentada, resulta més fàcil emprar la informació bàsica, i seguir acumulant nova informació, la qual només cal posar-la en els "claustres" adients. Però aquest procés, continu, requereix d'una política molt clara i definida de "gravació i esborrat", perquè hi ha el risc de "perdre informació" durant el procés. També cal vigilar contínuament -sí la memòria no resulta expansible-, el volum total d'informació per que no es produeixi el fenomen de desbordament de la informació. Es important tenir un bon nivell de "caché" i de "buffer". Quan el excés d'informació posi en perill la agilitat dels processos de recuperació i arxiu, i la memòria sigui limitada i no-expansible, caldrà fer un "dumping" selectiu. Nogensmenys, s'ha de planificar-ho tot molt bé, perquè tots, dic tothom, estem subjectes a la "primera llei de Murphy", la qual diu que "... quan quelcom pot anar malament, anirà malament de segur". Axis que, compte. Cal gravar molt bé la paraula "irrecobrable" (procés irreversible) i tenir plenament entesos tots els seus sentits, car en té molts.
Cal recordar, tanmateix, dur a terme periòdicament la desfragmentació de la informació, la qual amb el transcurs del temps i els processos continus de enregistrament i esborrat, instal·lació i desinstal·lació, resta més o menys dispersa segons el transcurs del temps i el nostre nivell d'incúria.

Al principi, al sortir de fabrica, estava molt ben equipat --per aquella època--, tant de "dur" com de "suau". Els meus perifèrics d'entrada i sortida eren òptims i els seus perfils eren excel·lentment calibrats. Els ajustaments de voltatge i impedància eren els correctes; la font d'alimentació precisa, i el sistema de ventilació i dissipació de la calor, adequats. Però tot es desgasta, i actualment segueixo funcionant mercès a elements reemplaçables, substituïbles / expansibles: ja m'han "millorat" varies parts varies vegades, fins el màxim, però, malauradament, en quant a la velocitat de rellotge no hi ha res a fer.

La placa mare --la Mare de totes les coses--, no suporta que li canviïn el xip del seu "fillet". Resta la opció de substituir la "mare", però ja no seria la mateixa línia genètica. Qualsevol dia la placa "Mother" farà "....puffff....", i es produirà un "Maelstrröm" de molt calat, que em conduirà al final d'aquest viatge, i començarà un altre, totalment subtil, fins ser empassat per algun "Black Hole" dels molts que poblen el nostre univers visible / invisible, allà on, una vegada sobrepassat "l'horitzó de successos", tota la informació acumulada, la meva informació, serà empassada, triturada, transformada, assimilada i digerida.
I, al cap de cert temps (no mesurable amb les nostres escales espai-temporals), serà reformulada, reordenada i finalment expulsada "ex-novo" (de nou) al univers --aquest o un altre-- per que segueixi el procés ad-æternam.

Con han deixat dit els grans Mestres.... "tot persisteix; allò que es, no pot deixar de ser. Tot lo que fou, perdura". Potser transformat, però persisteix.

pujar